La conflictividad laboral en el área metropolitana de Barcelona (1961-1975) [Fitxer informàtic]
/ Víctor Manuel López Díaz ; [dirigida per Just Casas Soriano]
López Díaz, Víctor Manuel[Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2016
1 recurs electrònic (824 p.)
ISBN 9788449067907
Aquesta recerca s'origina amb l'interès de demostrar el paper rellevant que va tenir la conflictivitat laboral en la vida sociopolítica i econòmica en el marc català i estatal convertint al moviment obrer en el moviment social més fort de l'època, a través de les vagues i altres modalitats de protesta, que encara que de caràcter il·legal, van ser una realitat habitual en les relacions laborals, i al seu torn un element de tensió política continuada donada les actituds repressives d'empresaris i de les autoritats governamentals. La ubicació espai-temporal està localitzada a l'àrea metropolitana de Barcelona entre els anys 1961-1975. Comprèn tota l'etapa del desenvolupisme franquista, en un període d'important transformació social que va portar el creixement econòmic dels seixanta juntament amb la forma canviant de Barcelona i la seva àrea metropolitana, i els anys posteriors de crisi econòmica derivada de crisi del petroli, en els quals va haver-hi una extraordinària agitació obrera manifestada en nombrosos conflictes laborals. Aquesta zona, a nivell estatal, va anar dels llocs on el moviment obrer va aconseguir una major rellevància i va tenir una gran trasformación, a partir de l'experiència de la classe obrera local combinada amb una nova classe treballadora procedent de la immigració que va contribuir a rejovenir la classe obrera catalana. La recerca s'inicia amb una introducció al context soci-històric de l'època que antecedeix a una anàlisi del sindicat vertical i especialment cap a la figura dels Jurats d'empresa, basat en els exemples pràctics de l'empresa Soler Almirall i del Banc Central que representen dos models molt dispars quant a les seves característiques. També ocupa un lloc destacat la relació del moviment obrer amb altres moviments socials: apostòlics cristians, autònoms obrers i militància femenina. Es tracta de demostrar de com els repertoris d'acció col·lectiva obrera van aconseguir extrapolar-se en el conjunt dels moviments socials i de les aportacions realitzades per aquests cap al moviment obrer.
